El debat dels bous

Editorial CARAMELLA XI (juliol/desembre 2004)

El debat sobre la festa dels bous se sustenta sempre sobre pressupòsits simplistes i demagògics. Adeptes i detractors han bastit el seu argumentari sobre una sèrie de tòpics a l'ús que, ara per ara, fan ja més fum que llum: la suposada espanyolitat de la festa, la garantia de supervivència de l'espècie, les elucubracions al voltant del sofriment dels animals, el caràcter atàvic de les celebracions, els interessos econòmics que s'hi amaguen, l'equivalència final entre les corregudes de bous i la festa dels bous al carrer, l'ús de la tortura com a diversió, són raons que, a còpia de repetir-les, han esdevingut una salmòdia recurrent i buida de contingut. I és que, com escrivia certerament Pere Rovira, «la frivolitat contemporània sap construir ideologies amb unes quantes certeses insignificants».

Es tracta d'una controvèrsia que ve de molt lluny i on l'actualització crítica que n'ha realitzat la modernitat s'ha saldat amb uns resultats certament paradoxals: si, d'una banda, ha augmentat el nombre d'antagonistes de la festa i se n'ha endurit de forma ostensible la reglamentació, de l'altra, ha crescut sensiblement la difusió, transversal i longitudinal, de la seua celebració -hi ha bous a més pobles i, on ja n'hi havia, s'hi ha ampliat el nombre de dies de festa.

En els darrers temps, l'aprovació, l'abril de 2002, del Reglament de festejos taurins tradicionals de la Comunitat Valenciana i, el juny de 2003, de la nova Llei catalana de Protecció dels Animals ha mantingut viu un debat que la recent declaració de Barcelona com a ciutat antitaurina ha somogut amb força. Aquesta declaració -que bé es podria encabir dins la «sección de coros y danzas» polítics- ha posat sobre la taula les dimensions d'un problema que s'escapa de la retòrica banal dels opinadors professionals i els polítics benpensants. Perquè es tracta, al capdavall, d'una col·lisió entre dos posicionaments morals perfectament legítims, entre dues formes diverses de percebre la relació home-animal, entre dues sensibilitats que difícilment es podran sincronitzar.

La divisió social que suscita el debat sobre la festa dels bous demana, doncs, una reflexió serena i sense prejudicis. Des de Caramella hem volgut contribuir a aquesta reflexió amb un dossier central que ens procura una visió plural i polièdrica de la festa; una visió, ho confessem, de cap manera neutral, però tampoc unànime, amb arguments favorables i contraris: un intent, en definitiva, d'esquerdar el dogmatisme amb què uns i altres aborden l'escaiença actual d'unes celebracions que encara percep com a pròpies -i amb les quals, per tant, s'hi sent identificat- un important sector de la població dels Països Catalans. Caldria examinar amb atenció la seua vivència de la festa, el contingut simbòlic que n'extrau i la cohesió col·lectiva que s'hi propicia abans d'anatematitzar-lo amb una desqualificació moral i sostreure-li aquest bocí d'identitat.