Revista de música i cultura popular dels Països Catalans

Pensar en vers. La cançó improvisada als països de la Mediterrània



Pensar en vers. La cançó improvisada als Països de la Mediterrània
 
La cançó amb text improvisat és una de les manifestacions populars més esteses al llarg i ample del planeta: rara és la cultura on no hi haja deixat rastre o encara no mantinga una considerable vigència.
En les societats tradicionals aquesta cançó improvisada jugava un paper decisiu com a vehicle expressiu de la comunitat, com a mecanisme regulador de tensions socials i com a instrument de resolució de conflictes. En els moderns contextos urbans, el seu paper ha canviat substancialment però continua exercint d’element de cohesió grupal, de generació i ratificació d’identitats col·lectives i de socialització alternativa.
El fenomen de la cançó improvisada ha estat en els darrers anys ben estudiat en l’àmbit castellanoparlant —la seua implantació és  grandíssima en els països hispanoamericans i també en Canàries, Andalusia o Múrcia— o  al País Basc on el bertsolarisme és una de les pedres angulars de la cultura euskaldun.
Pensar en vers vol afegir-se a aquest moviment d’estudi i difusió del repentisme centrant la seua atenció en la seua pràctica als països de la Mediterrània i, especialment, a casa nostra: així hi tenen un espai rellevant el cant valencià, la glosa de Mallorca i Menorca, la jota de les terres de l’Ebre i les corrandes i cançons de pandero catalanes. Però també s’hi para esment en el trovo de l’Alpujarra i de Múrcia, els poetes del Genil, el chacarrà del Camp de Gibraltar, el chjama e rispondi  de Còrsega, la gara poetica sarda, els poeti a braccio de l’Itàlia central, el ghana maltés, les mandinades de Creta i el Dodecanés, els ashik turcs o el zajal del Líban i Palestina. Un recorregut per un paisatge cultural fascinant en la seua diversitat formal i en la sorprenent unitat que subjau en el fons.
 
 
El llibre s’estructura en dues parts, una primera d’anàlisi i reflexió i una segona descriptiva dels diferents gèneres de cançó improvisada que podem per les riberes de la Mediterrània.
 
1. La cançó improvisada com a fenomen cultural

Una tradició poc “tradicional”
La contradicció entre el que molt sovint s’entén per cançoner tradicional (un repertori estàtic i fixat en el temps, transmès oralment) i el que la cançó improvisada representa (una expressió cultural dinàmica que es renova en el moment en què s’executa i que, per la seua pròpia naturalesa, resulta inaprehensible com a objecte susceptible de ser convertit en patrimoni).

Tan antiga com la cultura?
Recull de testimonis històrics, des de les primeres cultures on aquesta pràctica es documenta, fins a les primeres notícies del seu exercici a casa nostra.

Les múltiples funcionalitats
A la societat tradicional hi ha ben poc de gratuït o accessori: qualsevol manifestació cultural obeeix a la satisfacció d’unes necessitats bàsiques, individuals i col·lectives, i la cançó improvisada no escapa aquest fet. En aquest apartat discutim les variades funcionalitats que el repentisme ha tingut als diversos territoris objectes d’estudi.

Entre la diversitat i la unicitat
Hi ha una gran varietat formal i una gran unitat en el fons: ací ens deixem dur pel joc de les semblances i les diferències a la recerca dels elements essencials i definitoris.

Una gramàtica pròpia
La cançó improvisada és un llenguatge amb una gramàtica, una sintaxi i una semàntica pròpies. Estrofes, versos que s’anomenen paraules o mots, recomptes sil·làbics, etc., són analitzats per entendre els mecanismes expressius que vehiculen.

La veu individual i la veu col·lectiva
L’improvisador parla amb veu pròpia però també com a part del col·lectiu —i molt sovint fins i tot, com a portaveu.

L’apreciació, molt més enllà del text
La cançó improvisada ha estat històricament subestimada per la intel·lectualitat des de l’escissió entre alta i baixa cultura que va propiciar la Il·lustració. La seua valoració com a “literatura popular” condueix a lectures dramàticament errònies de la seua qualitat. Els nous marcs de referència generats a partir dels estudis de la performance, d’una banda, i de la “oratura” de l’altra, ens permeten resituar-la fora d’aquella mirada restrictiva, esbiaixada i supremacista que la menystenia des del seu arrogant desconeixement.

Una revitalització inesperada
L’ensulsida de la societat tradicional no ha comportat la desaparició de totes les seues pràctiques culturals, sinó que moltes d’aquestes s’han reformulat en el marc de la modernitat avançada adoptant noves funcionalitats. Aquest és el cas de la cançó improvisada que viu extraordinària revitalització en els llocs on semblava condemnada a la desaparició i redobla la seua vigència on no havia entrat en decadència. En aquest darrer apartat analitzarem les diverses dinàmiques en les quals es desenvolupa aquest fenomen (foklorització, entrada a l’escola, reconstrucció nacional, sociabilitat urbana alternativa, neoruralisme, antídot contra diverses formes de desarrelament, etc.).
 
2. Els gèneres de cançó improvisada a la Mediterrània
Cant valencià (País Valencià)
Glosa (Mallorca)
Glosa (Menorca)
Cançons de pandero (Catalunya)
Jota (Terres de l’Ebre)
Corrandes de Caramelles (Catalunya)
Nyacres i patacades (Empordà)
Garrotín (Lleida)
El trovo de l’Alpujarra i altres tradicions de cançó improvisada a Andalusia
Trovo (Múrcia)
Ottava rima (Itàlia)
Gara Poetica (Sardenya)
Chjama è rispondi (Còrsega)
Mantinada (Creta)
Tsiattisma (Xipre)
Spirtu Pront (Malta)
Zàjal (Líban)
Hida i altres gèneres improvisats (Palestina)
 
El llibre s’acompanyarà d’un CD d’àudio amb mostres antigues i modernes de bona part dels gèneres referits.
 
Pensar en vers a la premsa i a la xarxa
3 de març, Els germans de les albaes, Levante-El Mercantil Valenciano, Paco Cerdà
3 de març, Pensar en vers, la cançó improvisada als països de la Mediterrània, La Veu del País Valencià
4 de març, Frechina aposta per la difusió del repentisme, El Punt Avui
5 de març, Pensar en verso de Josep Vicent Frechina, Los sonidos del planeta azul.
6 de març, Pensar en vers, escriure en prosa, Sons de la Mediterrània, Jordi Martí
19 de març, La cançó improvisada mediterrània toca a la porta de la modernitat, El País, Quadern, Juanma Játiva
8 d’abril, Ca S’Artiller, Centro Cultural, Diario de Mallorca, Nena Carbonell
12 d’abril, Pensar en vers, Última Hora, edició Mallorca, Miquel Sbert
24 d’abril, “Tenim amenaçada la cultura a base d’homogeneïtzació”, El Punt-Avui, Ezequiel Castellano
12 de maig, Entrevista radiofònica, Radio l’Om – La illa dels llibres, Ezequiel Castellano
19 de maig, Crónica y fotos de las III Jornades de Cultura Popular d’Elx “Sarangollo”, Grup Tortuga
19 de juny, La cançó improvisada, Diari Gran del Sobiranisme, Manel Alonso
4 de juliol, La glosa, una experiència que enganxa, Directa, Gemma Balagué
10 de juliol, Glosant la gent s’entén, L’ESMUC Digital, Laura Mutgé
8 d’agost,Entrevista: La canción improvisada es una experiencia vigente”, Neo, La Cartelera, Levante-El Mercantil Valenciano, Eduardo Guillot
25 d’agost, Entrevista: “La cançó improvisada havia quedat antiga i això la feia inútil”, El Temps, Xavier Aliaga
4 de setembre, La cançó improvisada i la creativitat de la llengua, El multilingüisme al carrer: la gestió de la diversitat lingüística, Mercé Solé 
1 de novembre, “PENSAR EN VERS” Mediterràniako bertsolaritzaz | Algara, edo ez gara, Algara, Edo Ez Gara, Kike Amonarriz
 

mussara.com