Revista de música i cultura popular dels Països Catalans

Nova CARAMELLA 26



LA PRIMERA AUTODETERMINACIÓ

Ho deia Miquel Àngel Landete, de Senior i el Cor Brutal, durant la presentació del seu darrer disc: «No sé si us heu assabentat del que està passant, però us ho resumiré en un frase: ens ho van a furtar tot. Absolutament tot». I, efectivament, no ho podríem explicar millor. En una operació de desvergonyiment majúscul –i fent un ús cínic i metonímic de la primera persona del plural– hom ha aconseguit fer hegemònic un discurs dissuasori i depriment: els excessos d’abans ens obliguen ara a cordar-nos ben estret el cinturó.

Un discurs que no ha trigat en vindre acompanyat de les conseqüències pràctiques pertinents. No hi ha setmana que no coneguem la cancel·lació d’un programa cultural –Cultura en Gira, per exemple–, els problemes financers d’alguna empresa emblemàtica –l’editorial Moll, sense anar més lluny–, la retallada a alguna línia de subvencions –de fins el 95% en les ajudes a les publicacions periòdiques a Catalunya– o la desaparició d’alguna publicació periòdica –la històrica Tretzevents n’és un exemple ben sagnant, però no l’únic i no només en català; dins del nostre ram darrerament també ha hagut de plegar Ritmos del Mundo, una de les poques capçaleres dedicades a les músiques de fora de l’àrea d’influència anglosaxona.

Si mirem les xifres de consum cultural al país, la situació no pot ser més desequilibrada i contradictòria: en un moment de gran creativitat en tots els sectors artístics, la demanda està molt lluny d’equiparar-se amb l’oferta amb la qual cosa els creadors han d’abandonar qualsevol ambició de professionalitzar-se o han de fer front a una precarietat laboral insostenible.

Al costat de tot això, però, veiem diversos exemples on la resposta de la societat civil i les iniciatives d’autogestió presenten uns èxits rotunds i esperançadors: per exemple, l’ús de la plataforma Verkami per a coordinar projectes de micromecenatge que tan bon resultat li ha donat a Miquel Gil, per dir el nom de qui protagonitza la secció A fons d’aquest número de Caramella; o l’experiència de la posada en escena de Som de la Pelitrúmpeli auspiciada per la Nova Muixaranga d’Algemesí –coincidint casualment amb la declaració de la processó de la Salut com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per banda de la UNESCO–, una iniciativa que integrava diverses entitats de la població i que ha exhaurit les localitats en totes les seues representacions; o, i dispenseu-nos l’autocita, experiències que busquen les sinèrgies en l’àmbit associatiu com el mateix projecte de Caramella i la nova col·lecció de llibres que presentem, per al primer número de la qual comptem amb la complicitat de Mapasonor.

Amb una classe política ofegada per la incompetència i la corrupció –i el país ocupant les primeres planes pels casos Gürtel, Brugal, Palma Arena, Millet...–, no podem esperar que la solució a tot plegat ens la servesca aquest model clarament obsolet. Potser va sent hora de reaccionar, donar un pas endavant i assumir amb totes les conseqüències el govern de les nostres pràctiques culturals. Visquem i consumim intensament la nostra cultura, portem endavant iniciatives d’autogestió, participem activament en les propostes de micromecenatge, vertebrem el territori fent servir l’atapeïda xarxa d’entitats que hi existeix, utilitzem l’oportunitat que ens ofereixen les noves tecnologies per fer visible el país que sempre se’ns ha negat, sumem esforços, optimitzem recursos i tirem endavant. Ho cantava Ovidi i no podem evitar-ne l’al·lusió: «Plovia aquell dia, perquè vull! [...] Tot comença en un mateix». No és aquesta la forma d’autodeterminació que tenim més a l’abast?





Arxius:

Descarregar arxiu


mussara.com