 La necessitat del neofolklore
La revista CARAMELLA 25 dedica el dossier central a reflexionar sobre tradició i neofolklore amb una àmplia i diversa relació d'aportacions de significats col·laboradors de la revista. A més d'aquest tema, hi trobem les seccions habituals, així com, l'inici d'una nova secció dedicada a la cultura popular a l'escola que inaugurem amb el projecte poesia oral improvisada que es desenvolupa a diferents centres escolars del territori.
A continuació podeu llegir l'editorial i consultar el sumari aquí. Més informació
|
 |
La jota com a símptoma
(Editorial Caramella 24)
Ho exposa unes pàgines més enllà Roger Costa amb una rotunditat documental irrefutable: durant més de cinquanta anys —tota la primera meitat del segle XX— cap esbart principatí incorporà un número de jota al seu repertori. Ara, però, el passat novembre del 2010 el Consell de Cultura Popular i Tradicional Catalana aprovava la proposta de declaració de la jota com a element festiu patrimonial d’interès nacional. I al facebook, paradigma d’uns temps confusos però altament interactius, es creava el grup “la Jota també és una dansa nacional catalana” que en poc de temps assolia una xifra de seguidors que vorejava els dos milers. Més informació
|
 |
3 reg. | INICI:
