Revista de música i cultura popular dels Països Catalans
OPINIÓ >>
10 reg.   |   INICI: 1

EDITORIALS CARAMELLA



  Les lliçons del Tio Canya - Editorial Caramella 35

El passat 15 de febrer, en un acte a la Nau, Centre Cultural de la Universitat de València, diversos representants de la societat civil —la Falla Arrancapins, impulsora del projecte; Escola Valenciana; el Col·lectiu de Músics i Cantants en Valencià Ovidi Montllor (COM); Acció Cultural del País Valencià; Ca Revolta; la Societat Coral el Micalet; l’Associació d’escriptors en llengua catalana-PV; Valencians pel Canvi; aquesta mateixa revista...— feien una crida a declarar l’any 2016 com l’Any Tio Canya, aprofitant l’efemèride del quarantè aniversari de la composició de la cançó.

Més informació
separador
  Temps de canvi: l'hora del país? (Editorial CARAMELLA 33)

Els resultats de les passades eleccions municipals —i autonòmiques al País Valencià i les Illes Balears— han capgirat l’escenari polític del país i han obert unes expectatives de canvi que poden configurar un futur molt diferent al que només uns mesos enrere podíem imaginar.
      La creació d’un espai cultural català que abrace tot el país és una necessitat d’una urgència peremptòria. Un espai que no només facilite el flux de les pro­duccions culturals, sinó que l’incentive, com es fa en qualsevol mercat normal del món —i que, per tant, bandege les autodestructives estratègies amputatòries, ara que l’empresariat comença a interioritzar la seua desafortunada herència. Un espai que reproduesca, d’una manera articulada i a gran escala, allò que ha anat construint el món associatiu en tots aquests anys de repressió cultural i hostilitat institucional. Un espai on la cultura popular, horitzontal i participativa, esde­vinga el múscul i el nervi de la societat.

Més informació
separador
  CARAMELLA ja és associació (Editorial CARAMELLA 32)

L’any 1999 naixia la revista Caramella a partir d’una iniciativa compartida per tres associacions: Carrutxa, Solc i Tramús. La idea era senzilla i en l’editorial del primer número la justificàvem programàticament amb un vers-consigna de Joan Salvat Papasseit que Ovidi Montllor féu nostre: «Junteu-vos». La unió de totes tres associacions, en efecte, significà una afortunada optimització de recursos humans i materials, una riquíssima confluència de perspectives diverses i una presència territorial genuïna i propicià sinergies que el temps ha revelat com a molt fructíferes.

Més informació
separador
  Cultura popular i escola (Editorial CARAMELLA 31)

Recentment, el govern valencià, en una d’aquelles cabrioles teatrals que el caracteritzen, va anunciar la inclu­sió en l’escola primària d’una nova assignatura anomenada “Cultura del poble valencià” amb la finalitat de que s’im­partisquen a les aules “els temes que formen part de l’ADN valencià” —dit en paraules d’aquella Consellera que un dia es va excusar pel “defecte” de ser valencianoparlant.

Més informació
separador
  La llavor d'Al Tall i Obrint Pas (Editorial de CARAMELLA 29)

La notícia de la retirada dels escenaris d’Al Tall ha coincidit ben bé en el temps amb el comunicat d’Obrint Pas on anunciaven l’aturada temporal indefinida de la seua activitat. La pràctica simultaneïtat de tots dos anuncis incita una mica al desànim i ens deixa una incòmoda sensació de desemparament, però seria injust limitar-nos a lamentar allò que perdem en comptes d’agrair el que ens deixen: un llegat enorme i amb un impacte irreversible tant en l’àmbit musical com en el de l’imaginari polític del país. De fet, ja podríem considerar els mateixos Obrint Pas com una de les aportacions més importants de l’herència d’Al Tall.

Més informació
separador
  Mentre estiguis viu, brilla (Editorial de CARAMELLA 28)

L´editorial de la CARAMELLA 28 és el text que serveix de convocatòria  per a l´acció de 24 hores de música sense interrupció prevista per als dies 16 i 17 de febrer al Centre Octubre de Cultura Contemporània, a València. Un cop més, la irracionalitat i l´autoritarisme s´han manifestat en la seva plenitud, prohibint les iniciatives musicals al centre, fet que obliga a ajornar la iniciativa. Des de CARAMELLA ens hem sentit implicats en la seva realització, i per això vam col·locar com a editorial el text de convocatòria, que podeu llegir a continuació.

Més informació
separador
  La llengua com a punt de mira (Editorial CARAMELLA 27)

Aquest número de CARAMELLA  dedicat el seu dossier central a la relació de les persones amb els animals, i la seva expressió en la cultura popular. A més de les seccions habituals, us oferim a continuació l'editorial que hi podreu llegir. Una editorial que vol denunciar com, d'una banda, aquesta situació que ens han construït de crisi, de justificar les intervencions, retallades, abusos als drets socials, també es produeix en l’àmbit de les expressions culturals. Des del poder institucional s'està actuant amb una hostilitat depredadora contra la nostra cultura, els nostres drets lingüístics: en són exemple les mesures aprovades pel govern balear, les precedents al País Valencià, a la Franja -on fins i tot ens han manllevat el nom!-; però també aquesta hostilitat contra la cultura catalana s’aplica de manera més sibilina, i les conseqüències són nefastes. Per sort, anem teixint la nostra xarxa, com s'ha demostrat.

A més de l'editorial, ja podeu consultar el sumari d'aquest número 27 aquí.

Més informació
separador
  La necessitat del neofolklore (Editorial CARAMELLA 25)

La revista CARAMELLA 25 dedica el dossier central a reflexionar sobre tradició i neofolklore amb una àmplia i diversa relació d'aportacions de significats col·laboradors de la revista. A més d'aquest tema, hi trobem les seccions habituals, així com, l'inici d'una nova secció dedicada a la cultura popular a l'escola que inaugurem amb el projecte poesia oral improvisada que es desenvolupa a diferents centres escolars del territori.

A continuació podeu llegir l'editorial i consultar el sumari aquí.

Més informació
separador
  La jota com a símptoma (Editorial CARAMELLA 24)

(Editorial Caramella 24)

Ho exposa unes pàgines més enllà Roger Costa amb una rotunditat documental irrefutable: durant més de cinquanta anys —tota la primera meitat del segle XX— cap esbart principatí incorporà un número de jota al seu repertori. Ara, però, el passat novembre del 2010 el Consell de Cultura Popular i Tradicional Catalana aprovava la proposta de declaració de la jota com a element festiu patrimonial d’interès nacional. I al facebook, paradigma d’uns temps confusos però altament interactius, es creava el grup “la Jota també és una dansa nacional catalana” que en poc de temps assolia una xifra de seguidors que vorejava els dos milers.

Més informació
separador
  Festa, sàtira i transgressió (Editorial CARAMELLA 23)

PER UNES FESTES SANAMENT TRANSGRESSORES

Més informació
separador
mussara.com