ACTUALITAT

MARIBER SERVEVA
Glosadora
(Manacor, Mallorca)

Tu fas glosa, què és una expressió viva de cultura popular tradicional? Fins a quin punt aquesta procedència tradicional condiciona la teua expressió?

Jo mai no m’he sentit condicionada, o fermada, per res ni per ningú, ni m’he sentit obligada a fer res que no m’agradi. Estim la glosa amb les característiques que té, i amb les possibilitats que em dóna. Això vol dir que la vull intacta, sense canvis? No, ni prop fer-hi! Al llarg dels gairebé vuit anys que fa que glos, he fet o he vist fer moltes innovacions? Moltes no, qualcuna sí. Per exemple, la introducció de tonades que tradicionalment no s’havien fet servir per improvisar. Per què nosaltres, els glosadors contemporanis, les hem introduïdes? Perquè ens agradaven, un dia les vàrem provar i ens hi vàrem sentir a gust, al públic li varen agradar… Qualcú ens pot dir que no ho facem, a això? Qui ho hauria de fer? La glosa és dels qui l’estimam. Dels glosadors, dels afeccionats, del públic fidel… Benvinguts siguin els canvis si gaudeixen del beneplàcit de tota aquesta gent, i si cerquen una adequació de la glosa al món d’avui en dia. Les tradicions són tradicions perquè s’han adaptat a cada moment històric que han travessat.

Ara tens un paper important dins d’un àmbit que, històricament, ha estat dominat per una visió masculina del món. Has trobat dificultats per crear el teu espai d’expressió i participar-hi des de la teua condició femenina?

Més que una visió masculina o femenina del món, pel moment de la glosa a Mallorca a l’actualitat, crec que cal fer una altra casta de distinció. D’una banda tenim la glosa lúdica, que té per objectiu principal riure, passar-ho bé, i entretenir; i per altra banda tenim la glosa crítica, compromesa i social, que té per objectiu fer reflexionar, denunciar, criticar… Dins aquest segon tipus de glosa, no m’he topat amb cap dificultat pel fet de ser dona. No m’escolten menys, ni menystenen la meva opinió.. Dins el primer grup, tampoc no és que m’hagi topat amb cap dificultat, però sí que el discurs dominant encara a dia d’avui és el masculí. Les dones parlam de sexualitat del nostre punt de vista? Començam a fer-ho. Queda molt de camí per fer? Sí, molt! Afortunadament les glosadores d’avui som compromeses, i responsables amb la glosa, amb la nostra condició de dona i amb el món. I contribuïm ben igual que els homes, a la principal comesa de la glosa a dia d’avui, ser de cada vegada més compromesa i menys banal. Glosadors i glosadores miram de dur el públic cap a aquest espai de reflexió, sense oblidar la part lúdica, que hi ha de ser, però no de manera exclusiva.

Trobes que hi ha sectors de la societat mallorquina que veuen la glosa com una expressió antiga o folklòrica i no com un instrument de comunicació encara vigent? Com ha evolucionat aquesta percepció en els darrers anys?

Sí, absolutament. Són els sectors que la desconeixen. Normalment el seu rebuig o menyspreu no és exclusivament del món de la glosa, sinó de qualsevol manifestació cultural tradicional. Els motius poden ser l’autoodi, el prejudici, el desconeixement, la negació de la catalanitat… Són els efectes que encara duren dels anys de dictadura, en què qualsevol manifestació cultural era banalitzada i desposseïda de les seves funcions; i relacionada amb un món antic, pobre i rural; que calia abandonar per assolir la modernitat.
     Tanmateix, tot i que encara quedi qualque reducte d’aquests, la percepció de la glosa ha canviat per bé els darres anys, i molt. Ha estat bàsicament per l’aparició de nous glosadors, joves, i per la recuperació de les funcions de la glosa. Fa vint anys quedaven a Mallorca tres glosadors de picat, de setanta anys. Avui són una trentena, amb una mitjana d’edat que està entorn els trenta o quaranta anys. Fa vint anys els glosadors només podien entretenir el públic, avui, el fan pensar. Hi ha glosades cada cap de setmana. Els glosadors són als teatres, als bars, a les manifestacions, a les places, a les escoles… El compromís, la feina i la determinació del col·lectiu de glosadors fa que de cada dia la glosa sigui més digna, més coneguda i més reconeguda arreu de l’illa. I que el grup de què parlàvem a l’inici siguin de cada vegada més reduït.

La glosa, la cançó improvisada, té avui espais de creixement que no siguen organitzats, preparats i escenificats, per més improvisació que fem?

Si entenem la pregunta com si la glosa improvisada té vida pròpia més enllà dels glosadors, diríem que encara en té poca. Podem trobar dins un bar, un grup de joves que de manera espontània es posi a fer gloses per passar-ho bé, per passar l’estona? No serà bo de fer. Segurament haurà de ser entorn de les festes de Sant Antoni, i probablement no serà a un bar, sinó voltant un fogueró. Encara està molt estesa la vinculació de la glosa a la festa de Sant Antoni. Això té una part bona i una part dolenta, perquè nosaltres lluitam per mostrar que la glosa va molt més enllà. Però sens dubte hem d’aprofitar Sant Antoni per enganxar la gent. Per mi això és un dels objectius més importants que ens hauríem de posar com a associació. Avui dia feim molts de tallers a escoles i instituts. Són tallers puntuals, normalment d’una sessió, que ens serveixen per mostrar la glosa a nins i joves. Però difícilment, després d’aquesta única sessió, ells per ells es posaran a fer gloses el temps del pati. Quan això passi, quan els joves la s’hagin feta seva, la glosa es trobarà en la seva màxima esplendor, i la nostra societat serà més pròspera.

Articles relacionats