LES BARRAQUES AL DELTA DE L’EBRE
Una arquitectura mil·lenària
Per M. Carme Queralt Tomàs
CARAMELLA 18 – PARLEM DE…

Les barraques del delta de l’Ebre són un dels habitatges més antics i singulars de les Terres de l’Ebre i de Catalunya; en molts aspectes, podríem dir també que dels més antics i singulars del món. Representen una herència cultural única que cal difondre, protegir i conservar. Com a arquitectura «popular» han experimentat en els últims deu anys una considerable revifalla; com a forma de vida «tradicional» van desaparèixer fa moltes dècades.

Les tenim documentades des del període medieval (segle XIII), però la seua màxima expansió hem de situar-la entre finals del segle XIX i els inicis del XX, coincidint amb la colonització agrícola de la plana deltaica (un procés carregat de tota mena de dificultats: agrícoles, econòmiques, legals, sanitàries, etc.), que es va produir a partir del 1868, quan el govern de l’Estat va autoritzar de forma definitiva el cultiu de l’arròs a tot el delta de l’Ebre, cosa que va representar una enorme extensió de les terres cultivables.

Per continuar llegint l’article, descarregueu-vos el PDF adjunt.