LES VEUS D’OC:
1. Jan-Màri Carlòtti
Per Josep Vicent Frechina
CARAMELLA 15 – AMB ALTRA VEU

Farà d’això uns vint-i-cinc anys. Jan-Màri Carlòtti compareixia a una de les Trobades de Música del Mediterrani que se celebraven en València –abans que la ciutat iniciara la seua generosa contribució a la Història Universal de la Infàmia– precedit pel prestigi, nebulós i llegendari, de Mont-Jòia, la formació amb què havia destapat el pot de les essències occitanistes i havia revolucionat l’escena de les músiques d’arrel de l’estat veí.

Carlòtti es disposava a interpretar un antic romanç occità, El Pont de Mirabel, romanç que, segons explicava, es cantaven els pastors d’una serralada a l’altra –amb un registre agudíssim de forma que el so pogués travessar tan llargues distàncies– per disparar-se mútuament els ressorts sentimentals i combatre la soledat de l’ofici. Quan Carlòtti començà a cantar –i podeu comprovar-ho al primer disc que edità la Trobada– amb aquella veu esmolada, aquells glissandos guturals, tan nets i tan insòlits, aquella sentimentalitat mineral, rocosa, es van estremir fins les butaques.

Per continuar llegint l’article, descarregueu-vos el PDF adjunt.