EL MUSEU ETNOGRÀFIC DE RIPOLL
Memòria i vida des de fa 100 anys
Per Roser Vilardell

A principis del segle XX un grup d’estudiosos, coneguts com els folkloristes de Ripoll i liderats per Tomàs Raguer i Rossend Serra i Pagès, començà una tasca de recerca centrada en l’estudi de la cultura popular, les tradicions i el folklore amb l’objectiu de mostrar-los i preservar-los. Segurament la destrucció de la població l’any 1839, per part dels carlins, va provocar la necessitat d’estudiar i preservar aquelles maneres de ser, de sentir i de viure que posaven en valor la identitat d’un territori i que el progrés amenaçava de deixar en el passat condemnant-les a l’oblit. El mateix Raguer escriu tres articles titulats «Els restauradors de Ripoll» en el setmanari El Catllar. En el primer escriu: «Quin espectacle més dolorós hagueren de presenciar el ripollesos al tornar de son dur captiveri! “Ripoll no existia” —diu el cronista Mirapeix, testimoni de vista—, més d’un any feia que Ripoll estava desert i abandonat, ni solament es coneixien el termenals de les cases arruïnades fins als fonaments; tot estava confós.»

Per llegir aquest article complet de Caramella 40 et convidem a subscriure-t’hi.