CARAMELLA 40

PAU RIBA 
Tradicions i contradiccions
Per Ferran Riera

Pau Riba i Romeva (Palma, 1948) ha viscut mil vides i ha tocat mil músiques. Es va barallar amb la família, abjurant del seu avi, el poeta Carles Riba, i després n’ha creat una de pròpia i ben prolífica, amb cinc fills de quatre dones diferents. Va intentar entrar als Setze Jutges i va acabar fundant el Grup de Folk. Va ser el primer hippy i després es va passar al rock dur. Es va retirar uns anys a la Formentera feréstega i somiada i va acabar exercint la direcció artística del festival Canet Rock més internacional i més mal organitzat. Va fer alguns dels millors discos de la història —Dioptria, sense anar més lluny— i va fracassar o es va equivocar amb uns quants més. Es va reconciliar amb els ancestres i va marcar distàncies amb la Nova Cançó. Va intentar renovar la tradició musical i va rebre crítiques de tota mena, tot i que encara ho intenta. Per això, entre moltes altres coses, va ser un precursor de la riproposta del folk sense saber-ho, i tanmateix ho ignora.

El Pau ha anat i ha vingut d’aquí cap allà definint un camí absolutament particular que també és universal, perquè explica les contradiccions d’un temps i d’un país. En definitiva, ha interpretat tots els papers de l’auca sense deixar mai de ser el mateix.

En arribar a un número tan rodó com és el 40, a la revista Caramella hem volgut apropar-nos a aquesta personalitat tan polièdrica com polèmica, que ha ascendit als cels i ha baixat als inferns amb la mateixa facilitat que qualsevol agafa un ascensor; una personalitat que se sap on comença però es desconeix on acaba, perquè encara té molt a dir, a escriure i a cantar; una personalitat que, com veureu, encara té les coses prou clares i no té inconvenient a assenyalar els responsables dels seus errors, que no són pocs. Com tampoc no ho són aquestes tradicions que ha subvertit i aquestes contradiccions que ha encarnat i que des de sempre han envoltat i influït en el seu esperit creatiu.

Per llegir aquest article complet de Caramella 40 et convidem a subscriure-t’hi.

Articles relacionats