TORNAVEUS
La seducció de la polifonia tradicional
Per Roser Reixach

Antigament una manera de fer col·lectivitat era cantar. Dialogar socialment i sentir-se part d’un mateix entorn es podia aconseguir per mitjà de la conjunció de veus diverses. Una complicitat avui perduda que ha volgut recuperar el grup Tornaveus, que es presenta com una formació que practica la polifonia vocal en què «les veus retrobades truquen amb força a la porta de la memòria per desvetllar els sentits». Són quatre veus femenines (Heura Gaya, Anaís Falcó, Iris Gayete i Ester G. Llop) i una de masculina greu (Jaume Ayats), que habitualment fa la funció de baix. La investigació duta a terme per la majoria de components del grup en diferents indrets dels territoris de parla catalana i de la Mediterrània sobre músiques de tradició oral, els ha facilitat treballar unes possibilitats de les veus molt allunyades del model de cant coral a què estem acostumats a escoltar en els escenaris. Així un dels trets distintius és que les noies no canten amb registre de cap sinó de pit, una manera poc habitual d’interpretar polifonies en aquest tipus de cant. Com el seu nom deixa entreveure, la veu és la base de la formació, sense fer ús d’instruments, i els pocs de percussió que hi tenen cabuda (panderos, culleretes i alguns estris casolans) els utilitzen per a produir un efecte determinat o com a complement extern en un moment concret de l’actuació.

Si voleu llegir l’article, us podeu fer subscriptors de CARAMELLA per només 15€/any (inclou 2 números més l’enviament) accedint a l’apartat: Subscriu-te