UN SERPENT AMB CORONA DE REI: «EL FALS TESTIMONI»
Per Salvador Rebés
CARAMELLA 12 – CANÇONER

Si us agraden les cançons populars narratives, haureu notat que s’hi respira una atmosfera de ficció diferent a la que governa el món de la rondalla meravellosa. Podríem dir que estan subjectes a una «gramàtica de la fantasia» particular. És per això que el mode meravellós crida tant l’atenció quan s’engrana en la balada, ja sigui de manera total o parcial. Un bell exemple l’ofereix «La donzella encantada» (IGRH 0164, «La infantina»).1 A vegades es tracta d’una dama resplendent que viu al mig d’una arboreda, on la troba el cavaller (ex., Milà i Fontanals, Romancerillo catalán, núm. 213). O bé pren la figura d’una cérvola que beu l’aigua d’una font, i ell és un caçador que està a punt de tirar-li (Milà, 212A). S’hi ajunten, és clar, la metàfora eròtica de la caça (El bon caçador: «Una matinada fresca / jo me’n vaig anar a caçar.»)

Per continuar llegint l’article, descarregueu-vos el PDF adjunt.