ARTICLES

BARRAQUES I PONTS DE BENS A MENORCA
Una herència viva
Per Jaume Mascaró Pons, Institut Menorquí d’Estudis (IME)
CARAMELLA 22 – PARLEM DE…

La literatura paisatgística tendeix sempre a simplificacions que serveixen per sintetitzar algunes de les característiques més visibles d’un territori i sovint acaben convertint-se en tòpic àmpliament utilitzat per a la publicitat turística. En el cas de Menorca, els eslògans turístics més utilitzats no s’han elaborat a partir de la realitat del territori. «Menorca: la isla blanca y azul» (ja se sap que la publicitat i el turisme s’han d’escriure en foraster), van inventar els genis de la promoció turística. Literats i viatgers, en canvi, més que en els colors s’han fixat en altres elements (Piedras y viento, Màrius Verdaguer, 1927; La isla del viento, Cebrián, 1990…) que expressen molt més encertadament l’experiència col·lectiva de l’illa.

Per continuar llegint l’article, descarregueu-vos el PDF adjunt.

icona_pdf
Articles relacionats