LES CANÇONS D’ESTISORAR
El cant en el treball agrícola de les dones a la Marina Alta
Per Belén Ivars

Parlar de les estisoradores i les seues cançons podria paréixer, de primeres, explicar unes pàgines més del nostre meravellós patrimoni i imaginari popular valencià.
Ben cert és que s’exposarà informació i dades al voltant d’un ofici relacionat amb l’agricultura a la nostra terra i ens endinsarem en els cants de les seues protagonistes: les estisoradores.

Per això m’agradaria aprofitar l’ocasió que estes línies m’ofereixen per a anar un poc més enllà del record i convertir açò en un reconeixement. Perquè parlar de les estisoradores és parlar de dones en l’entorn de la faena agrícola, i és important tindre en compte el lloc que han ocupat les dones en la nostra societat per a entendre el seu punt de partida.

Les dones, històricament, s’han fet càrrec de les tasques de la llar i de la família, i per això, la resta de faenes assumides, com anar a estisorar, suposaven un doble esforç en el seu quefer quotidià. Malauradament, aquesta part del relat col·lectiu ha passat prou desapercebut en les pàgines de la nostra història més recent. Fins i tot elles creuen que més que un jornal el que aportaven era una ajudeta.

Servisca este article per a reconéixer, i corregir, el deute que tots i totes tenim amb les nostres avantpassades. Perquè el creixement d’una terra no es pot mesurar només amb diners, sinó també valorant com cal aquelles tasques invisibles que ens han sostingut i han permés que els nostres pobles siguen el que són avui.

Per llegir aquest article complet de Caramella 45 et convidem a subscriure-t’hi.