EL SO ANTIU DE MUTXAMEL
El cas valencià d’una agrupació musical festiva de tradició multisecular
Per Lluís-Xavier Flores i Abat
CARAMELLA 16 – TOCADORS I SONADORS

Per tots és sabuda l’afició dels valencians a la música. De fet, el nostre poble ha donat distingits compositors de música «culta» i nombroses bandes de reconeguda fama, però també hauria de ser conegut per les antigues sagues de dolçainers i tabaleters o colles de dansants,molt més anteriors en el temps. En este sentit, és si més no curiós que, davant del nostre inexplicable menfotisme envers a allò que ens ha sigut i ens és propi i singular, els valencians hàgem pogut ser capaços de reviscolar i difondre tradicions musicals (impulsats, tal volta, per les remuneracions econòmiques que generen) com la música de xaramita i tabalet o el cant d’estil, els quals han assolit la categoria de manifestacions culturals «típiques», enfront d’altres que, a pesar de la seua antiguitat i popularitat, semblen abocades a una total desaparició: parlem de les agrupacions de corda i de la música i ball tradicional que practiquen i atresoren.

Per continuar llegint l’article, descarregueu-vos el PDF adjunt.