ACTUALITAT

EN LA MORT D’ANTONI ARTIGUES
Va participar, amb «Cançons republicanes», als actes dels 10 anys de Caramella

El dia 6 de març, va morir el professor i lluitador Antoni Artigues i Bonet. Des de Caramella volem mostrar el nostre condol als seus i el nostre respecte per a una vida plena de compromís i aportacions fonamentals a la cultura, a la llengua… a la societat del nostre país.

Bartomeu Mestre, autor del blog Etziba Balutxo, el referenciava així:
«Antoni Artigues Bonet, conegut com en Toni Claret per les terres nadiues dels seus progenitors, era fill de felanitxer i de curiablanquera. Nascut a Palma el 1950, era llicenciat en Pedagogia, Doctor en Filologia Catalana, Catedràtic de la UIB, investigador i promotor de la Cultura Popular. Ell es definia com a “professor de Magisteri” i hi va fer feina des del 1977 fins a la seva mort. És autor de diverses publicacions, en el camp de l’ensenyament, de la sociolingüística, de la poesia, de les tradicions… Defensor de les llibertats i independentista a ultrança, ha estat un actiu gestor cultural, solidari sempre amb les persones represaliades per la seva activitat, ha denunciat l’opressió practicada des dels mecanismes de poder i ha plantat cara allà on ha vist un abús o una injustícia! De tota la seva obra, destaquen amb escreix els més de cent muntatges teatrals i poètics que ha dirigit, des de 1993, al llarg d’un fèrtil quart de segle. I, com a llegat d’abast permanent, amb una allau d’informació ben classificada i ben il·lustrada, una web que s’ha fet imprescindible per a qualsevol estimador de la poesia catalana i no parlem ja dels estudiosos i dels que aspiren a ser poetes: magpoesia.mallorcaweb.com»

Per la seva banda, Mateu Matas Xurí li dedicava aquests versos:

«Havies de venir a Binifaldó
per fer que els glosadors fóssim persones
capaces de trobar dins un record
la universalitat d’un bon poema.
I no vares poder. Ja t’ingressaren.
I els vares dir no em moc fins que em digueu
que putes és que em corr per dins l’entranya.
Fins i tot a la fi has estat clar.
Directe, contundent i sincer alhora.
Quan vaig venir a veure’t vares dir:
ja s’ha acabat la vida, ja està fet.
I jo esglaiat mirava el teu somriure
que sempre l’he trobat una metàfora
de viure, però ara era de mort.
Em vas passar uns papers. Vas dir: llegeix!
I jo innocent pensava en un poema…
El testament vital d’Antoni Artigues.
I jo et llegia els ulls perquè em bastava
per sebre tot el que em volies dir.
Amb els ulls ben oberts de bat a bat
et mostrares complet, de cap a peus.
I em vas dir amb tota solemnitat,
i com qui no diu res però ho diu tot:
“Mateu, he passat molt de gust de viure”

Articles relacionats