A LA VORA DE LA MAR
CARAMELLA 17 – EDITORIAL

El nostre país és un país de mar. La seua geografia no pot ser més eloqüent: va néixer abraçat a la mar; es va configurar amb la mar com a principal element articulador.

La seua allargassada façana marítima, a més de propiciar un intercanvi cultural ben fructífer amb els altres països riberencs, ha permés la construcció d’una cultura popular marinera riquíssima i certament singular.

La mar ha estat, durant segles, un rebost inesgotable que ens ha proveït d’aliment i de riquesa, però també d’un imaginari col·lectiu vast i assortit, suscitat, en bona mesura, pel que té la mar d’enigmàtica i fascinant. Ho escrivia J.V. Foix al seu Diari 1918: «De lluny tothom crida: la mar!, la mar!; però en ésser-hi davant, calla hores i hores».

Al llarg del segle XX, però, el país ha anat girant l’esquena a la mar i, de mica en mica, la cultura popular marinera ha anat perdent pes a la nostra memòria col·lectiva.

Per continuar llegint l’article, descarregueu-vos el PDF adjunt.