MIQUEL TRUYOL
Glosador. Director Insular de Medi Rural i Marí del Consell Insular de Menorca
(Maó, Menorca)

Com vares decidir fer-te glosador?

Crec que des de petit i per transmissió familiar, tenia un glosador latent dins, m’havia interessat sempre tot aquest mon, anava a sentir un glosat just en tenia oportunitat, però me faltava convenciment i atreviment per sortir a glosar. Va ser a partir d’un curset que va organitzar Miquel Ametller que vaig aprendre una de les coses més fonamentals, l’error forma part intrínseca de la improvisació i per tant en certa manera me va fugir la por a equivocar-me i entendre que voler fer-ho massa bé en ocasions és la barrera per arribar a fer-ho bé.
    A partir d’aquest moment hi va intervenir un dels altres aspectes fonamentals dels tallers de glosa i és tenir la possibilitat de trobar-te i compartir inquietuds amb altra gent, tenir la sort de compartir i aprendre junts, cadascú amb el ritme i motivació

Quin paper té la glosa avui en l’imaginari col·lectiu menorquí? És una expressió cultural amb incidència social?

Avui en dia la glosa encara és present en l’imaginari col·lectiu, sobretot d’una part de la pagesia i el sector rural. En aquest sector, i en una part del mon urbà, la gent coneix la glosa, els glosats i el seu paper lúdic i pu-nyent a la vegada. En ocasions domina encara una nostàlgia de la darrera temporada on la glosa va estar ben viva per damunt d’un reconeixement del ressorgiment actual.
   Curiosament de les funcions que ha tingut la glosa, una de les que perviu és la informativa, quan hi ha un esdeveniment important s’escriuen gloses (per xarxes socials i missatgeria mòbil); als glosats sol estar ben present l’actualitat recent i inclús en els glosats que es fan avui en dia a la pagesia es demana als glosadors que facin d’altaveus dels xafardejos familiars. És com si la gent necessités fugir un poc de la immediatesa informativa i escoltar una versió crítica i lúdica de la mateixa.
   Per altra banda, el públic té bastant clar quan va a un glosat que podrà en algun moment ser motiu de les gloses improvisades que es facin. És bastant present també i relacionat amb l’anterior el convenciment que tot el que es digui en glosa només pot ser contestat en glosa, sempre dins l’únic límit del respecte. Curiosament, aquest també és un dels aspectes que es recorda dels glosats de la darrera època de la Dictadura.
   Per altra banda, a Menorca no es pot relacionar els glosadors amb cap col·lectiu social i ideològic concret. La diversitat que impera és un dels motius pels quals la glosa a Menorca no te un contingut ideològic ni de posicionament social clar, més enllà de l’esperit crític per comentar l’actualitat.

Com es transmet actualment la glosa? Hi ha transmissió familiar? Ha entrat en l’escola? 

La transmissió natural dins la família on els potencials glosadors adoptaven els patrons de la glosa de forma natural a base d’assistir a glosats de forma activa o passiva va deixar de ser possible en la decadència que va patir el glosat a mitjan segle passat.
   L’activisme cultural de finals de Dictadura va provocar un ressorgiment dels glosats amb una generació de glosadors del millor que es recorda tot i que ja envellida. A partir d’aquí i quan la glosa estava latent i aguantada per uns pocs glosadors, i gràcies al intercanvi cultural amb altres territoris es va optar per fer escola de glosa per primera vegada, el que ja ha donat dues noves generacions de glosadors actius arribant a la trentena a tot Menorca.
   Avui en dia és la principal via de transmissió, es fan tallers de forma més o menys periòdica que assisteixen persones interessades tant a aprendre a glosar com senzillament a aprendre un poc més d’aquest art improvisat, és a dir es forma a glosadors i a públic. Quant al tema escolar, es realitzen habitualment tallers com a forma de tastet per aprendre a construir un diàleg en vers improvisat. Tenen un gran èxit però no hi ha de moment continuïtat dins la pròpia classe, són tallers externs a la pròpia escola pel que faria falta treballar en la introducció de la glosa a través del professorat, és una de les tantes assignatures pendents.
Dir també, i tornant al inici, que ara possiblement es tornin a una certa transmissió natural, acabes glosats i veus fillets (en general familiars de glosadors) que acaben taral·lejant gloses de forma espontània, segurament s’estan posant les condicions perquè un dia tornin a «nàixer» glosadors. Avam si ho veiem i hi vivim.

Creus que el turisme és un enemic o un aliat de la cultura popular?

No ho tenc clar. El turisme, o millor dit, la dependència econòmica de l’illa del turisme ha tingut diversos efectes. Per una banda, la terciarització de bona part de la societat i el que segurament és més important la urbanització de la societat; i per altra, que molts aspectes de la identitat pròpia ja sigui territorial o cultural es converteix en producte turístic.
   De per si no tenen perquè ser aspectes negatius per la cultura popular, sempre que aquests mantinguin viva la funció i no es fossilitzi com a producte per ser mostrat. Si la societat troba espais i sobretot es manté la funcionalitat de les expressions de cultura popular, el turisme pot arribar a ser un aliat que posi en valor el propi. La tendència actual del turisme pot ajudar en aquest sentit, i els turistes que venen a Menorca originaris d’altres territoris de parla catalana poden ser especialment sensibles a aquestes expressions.
    Un aspecte que ultrapassa el paper del turisme, però que ho podria estar relacionat, és la globalització, especialment en la comunicació. En aquest cas, és un aspecte que com el turisme pot esdevenir positiu i negatiu a la vegada. En el cas de la glosa ha afavorit l’intercanvi d’experiències entre territoris que s’han enriquit mutualment, i ha contribuït, sense dubte, al creixement de cada territori; però, per altra banda, hi ha el perill i preocupació expressat pels propis glosadors d’acabar diluint les característiques més genuïnes de cada territori