CARAMELLA 40

ROSER REIXACH
Antropòloga i redactora de Caramella
(Prats de Lluçanès, Lluçanès)

Què t’ha interessat de la cultura popular per a dedicar-te al seu estudi i divulgació?

Des de petita m’han cridat l’atenció totes les manifestacions del que anomenem cultura popular, que de fet és un terme polièdric i molt difícil de definir. Potser perquè en aquells moments jo les vivia com un fet habitual en la meva quotidianitat al poble. No separava allò de la resta de la meva vida. I a mesura que em vaig anar fent gran observava que hi havia coses que ja no es feien, que anaven desapareixent, i vaig començar a preguntar-me perquè això succeïa. Així vaig animar-me a entrevistar un bon nombre de veïns i coneguts d’avançada edat per tal que m’expliquessin com les havien viscut de joves i quina percepció en tenien amb els anys transcorreguts. Amb aquestes converses em vaig adonar que tot allò era un entramat molt complex, que encara que potser em permetia entendre més bé el meu entorn, alhora era un sistema que canviava constantment, i que malgrat això tenia uns elements amb els que jo m’hi sentia prou identificada.

Creus que arrosseguem una visió de la cultura popular com a representació (és a dir, com a folklore) més que com a vivència? Per què?

Primer de tot dir que no tothom la viu de la mateixa manera. I aquesta visió més com a folklore potser és deguda a què a alguns d’aquests elements de la cultura popular, des de fa anys se’ls ha despullat del fons, de la relació que tenien amb el seu context habitual, i s’han quedat només amb la forma, com a simples elements «festius» que s’adapten als gustos i exigències d’uns espectadors i /o visitants que per altra banda tenen una gran necessitat de reconèixer-los com a propis.
     També perquè hi ha hagut i encara hi ha una mena d’ànsia per recuperar i conservar certes manifestacions de cultura popular per tal que quedin fixes i inamovibles com si fossin una imatge fotogràfica que cal perpetuar sense cap transformació. I a més perquè en ocasions s’ha fet una selecció d’allò que es considera «representatiu» i que caldria preservar i a la vegada s’ha amagat o eliminat tot allò altre que d’alguna manera podria contaminar aquella «puresa» o «autenticitat» que es busca i que es creu que es pot trobar.  I en aquest aspecte crec que hi ha contribuït força l’actuació d’algunes institucions, que en determinats moments han propiciat que certes manifestacions siguin presentades com a mostra d’una «identitat» mal entesa o com una mena de producte comercial per a promocionar el país.

Amb el Solc féreu una gran feina de dinamització cultural a partir de determinats elements de la cultura popular, on reservàreu per a la música un paper clau. Per què?

Jo crec que no només va ser la música sinó que la música va ser-ne un element més al qual se li va donar més visibilitat. Era en conjunt una manera de donar a conèixer tota una colla de manifestacions festives que estaven molt arrelades al Lluçanès, algunes poc visibles o arraconades i que, en certs casos, calia resituar. Es pretenia poder-les apropar a la realitat del moment i si calia donar-los-hi una nova funcionalitat contribuint d’aquesta manera a dinamitzar un territori que tenia una gran necessitat de cohesió. A la vegada també poder mostrar elements de cultura popular d’altres llocs que havien seguit un procés semblant a la nostra comarca i que eren identificatius d’aquell indret en concret. Cada cap de setmana, les activitats programades comptaven amb un concert o amb un ball, potser perquè la música atrau la gent amb facilitat i crèiem que podia afavorir aquesta connexió, a part que als inicis ens emmirallàvem en la fórmula ja reeixida del Tradicionàrius a Barcelona.

Has format part de la redacció de Caramella en aquestos vint anys. Com valores la seua aportació?

Crec que ha estat fonamental en el panorama de la divulgació de la cultura popular als Països Catalans. Ha suposat conèixer una àmplia multitud de manifestacions festives arreu d’aquest espai geogràfic que ens han fet adonar que tenim molts més lligams dels que ens pensàvem. Uns vincles que no vol dir tancar-nos en aquest àmbit territorial sinó que també ens permeten veure més enllà, cap a zones culturalment properes i altres no tant, però amb les que compartim un mateix interès i unes maneres d’entendre aquesta cultura popular, que sempre ha estat movible i intercanviable.
Alhora ha contribuït a introduir elements de reflexió i crítica entre els lectors/seguidors, i a aportar una nova visió allunyada del que en diríem «folklore», que en alguns sectors estava molt arrelada.

Articles relacionats