EDUARD ESTIVILL. «Falsterbo mai s’acomiadarà de la música”
Per Ferran Riera

Ferran Riera entrevista a Eduard Estivill, membre de Falsterbo 3, amb qui repassa els seus orígens, trajectòria i comparteix les aportacions que ha fet al folk català i reflexiona sobre el grup que ara arriba al seu punt i final.
Ell mateix explica: “Vaig tornar a Barcelona a mitjans del 1967. Tenia un amic al grup d’escoltes que es deia Joan Boix, que també havia estat als EUA. Ell ja havia començat a fer cançons amb el Ramon Casajoana, però el Ramon va marxar a la mili, i el Joan em va proposar de crear el duet Joan & Eduard. Tots dos ja havien gravat un disc per a Als 4 Vents, amb «Escolta-ho en el vent» i «El dia que el vaixell vindrà», totes dues de Dylan; «Puff, el drac màgic», de Peter, Paul & Mary, que havia adaptat el Ramon, i «La saga de l’infant de Falsterbo», que era un tema del Joan.
   La idea bàsica era adaptar cançons del folk nord-americà. El Joan n’havia escrit alguna de pròpia, però aquesta no era la intenció principal. Quan vam començar, només teníem dos temes: «Noia negra» («Black girl», del bluesman clàssic Leadbelly) i l’esmentada «El dia que el vaixell vindrà». I amb aquestes dues composicions ens vam presentar amb el Grup de Folk, al setembre, al barri d’Horta, perquè el Joan també em va dir que m’integrés en aquest col·lectiu. I jo m’hi vaig afegir, a la colla.
   El duet Joan & Eduard amb prou feines va durar tres mesos. Vam fer una actuació a la parròquia de Sant Medir, al barri de Sants, on el Jaume Arnella feia de capellà progre. Era un festival folk que va organitzar l’Amadeu Bernadet. I, en acabar, l’Amadeu ens diu que li hem agradat molt i ens pregunta si no necessitaríem un contrabaix. Li vam dir que sí, i en entrar al grup, com que havíem de canviar el nom, el Joan va proposar el del poble d’una núvia sueca que tenia llavors, i així ens vam convertir en Falsterbo 3.”

 Per llegir aquest article complet de Caramella 47 et convidem a subscriure-t’hi.