ARTICLES

«GIRA ELS ULLS ENVERS LA MAR»
El mar a les balades
Per Gabriel Barceló
CARAMELLA 17 – TEMPS ERA TEMPS

El mar és, ja ho sabem, un dels elements centrals de la cultura humana. Avui miraré de sistematitzar d’alguna manera el paper que li correspon dins les nostres balades, d’agent transitiu i mediador entre dues polaritats: el passat i el futur, la prohibició i el desig, la vida i la mort, etc.

En El rei mariner (IGR 04111) el mar és l’espai de trànsit entre el present submís d’una donzella i el seu futur entre la reialesa. Que ella brodi «a la vora de la mar (~ vora, voreta la mar…)» suggereix una disposició expectant, oberta al destí.Tot d’una, el temps de grisor s’acaba: «Gira els ulls envers la mar, / veu una vela». La seda que li ofereix el mariner es troba a bord, «vermelleta» com la sang d’una vida nova: «Pugeu a dalt de la nau, / triareu d’ella». Mar endins tindrà lloc la metamorfosi: «Mariner es posa a cantar / cançons molt belles». Ella s’adorm, fa un repòs de crisàlide. Encara haurà de vèncer una breu incertesa quan desperti, perquè s’imagina en mans d’un pirata: «Ai, tristeta de mi, / sóc marinera!». Fem un incís per dir que el perill de la pirateria barbaresca es reflecteix prou bé a L’Escriveta de les Pitiüses: «es moros l’encativaren, / es moros d’un bergantí».

Per continuar llegint l’article, descarregueu-vos el PDF adjunt.

icona_pdf
Articles relacionats