HI HA MOROS EN LA COSTA
CARAMELLA 16 – EDITORIAL

El passat mes d’octubre, la festa alcoiana de Moros i Cristians va estar representada a la desfilada de la Hispanitat que se celebra cada any a Nova York. Però hi va anar només la meitat de la festa: els cristians. Els moros, que són la part més celebrada, la que posseeix més comparses, la que desfila en el prime time perquè compta amb moltíssims més seguidors, es va quedar a Alcoi. Els responsables de la decisió –l’Asociación de San Jorge i l’ajuntament de la ciutat– adduïren raons ben pintoresques per justificarne l’absència. El que hi havia al darrere, però, era un decebedor exercici d’autocensura: la mateixa autocensura que propicià la suspensió de l’òpera de Mozart Idomeneo en la Deutsche Oper de Berlín.

El més preocupant d’aquesta mena de decisions és que no estan suscitades pel respecte, sinó per la por i, per aquesta raó, operen en direcció contrària a la desitjada: no fomenten la convivència, ans al contrari la dificulten tot fent més altes les tanques que separen els respectius compartiments culturals.La por és sempre improductiva; es tracta, al capdavall, d’una actitud egocèntrica i immadura; el respecte, en canvi, és un poderós compromís moral.

Per continuar llegint l’article, descarregueu-vos el PDF adjunt.