LA PRESUMPTA PERFECCIÓ A LA RECERCA DE LA PARTICIPACIÓ EN EL BALL POPULAR DE MALLORCA
El cas de Sant Llorenç des Cardassar
Per Joana Domenge i Guillem Pont
CARAMELLA 15 – PARLEM DE…

Tothom sap que les relacions entre éssers vius sempre resulten complexes, que el ball és comunicació, relació i que, com deia Raimon, tots som fruit d’un temps i d’un país… Potser per això, abans d’entrar en la descripció dels fets, es fa necessari contextualitzar-los.

Dit de manera sintètica, en el nostre entorn, el Llevant de Mallorca durant la Dictadura, i fins i tot més enllà del 1976, hi varen conviure dues maneres d’entendre i practicar el ball. D’una banda, l’oficial, amb un folklore promogut i controlat pels organismes oficials franquistes:mitjançant la Sección Femenina, els festivals de la Hispanidad i de tot allò que hi havia a l’abast, es va cercar una imatge d’homogeneïtat i perfecció que prioritzava la unitat per damunt de la diversitat.

Per continuar llegint l’article, descarregueu-vos el PDF adjunt.