ARTICLES

LA FESTA DELS BOUS A PUÇOL
Per Josep Vicent Frechina
CARAMELLA 11 – PARLEM DE…

Un dels arguments més adduïts pels defensors de les pràctiques festives «políticament incorrectes» rau en el seu caràcter tradicional, tradicionalitat que els detractors de tals pràctiques equiparen a antiguitat tot invalidant el raonament o, fins i tot, donant-li la volta: són pràctiques anacròniques pròpies d’un passat bàrbar ja transcendit per la civilització contemporània i la seua sensibilitat superior. Es tracta d’un contraargumentari trampós o, si més no, desinformat: la antiguitat és un fet objectiu; la tradicionalitat, en canvi, és un fet subjectiu. En altres paraules: l’antiguitat és té; la tradicionalitat s’atorga. La tradició –compulsiva o reflexiva– té sempre un caire sacralitzant, més proper a la sentimentalitat que a la racionalitat. Una pràctica és percep tradicional quan la societat que la realitza s’hi sent identificada; quan pertany al passat, recent o remot, que la societat ha escollit per projectar-s’hi; quan forma part de l’univers simbòlic que vertebra la comunitat.

Per continuar llegint l’article, descarregueu-vos el PDF adjunt.

icona_pdf
Articles relacionats