ARTICLES

L’AJUNT DE LA BOTA
Per Vicent Grau
CARAMELLA 8 – TEMPS ERA TEMPS

Era l’estiu del 1969 quan un grup d’amics i amigues de Tavernes de la Valldigna, en la comarca de la Safor, es reunia per a cantar, amb guitarres i altres instruments musicals, i amb l’únic propòsit de divertir-se. Era el mateix any en què l’home xafava la lluna, Salomé entonava el «Vivo cantando» i Fraga advertia que la universitat s’estava omplint d’anarquistes i subversius. Cap d’aquests joves havia sigut universitari i, potser per això, a ells no els movien interessos polítics ni ideològics, tot i que les lletres de les cançons que interpretaven –«No serem moguts», «Què se n’ha fet d’aquelles flors», «Si no em trobes darrere l’autobús », etc.– reflectien una sana motivació social.

Per continuar llegint l’article, descarregueu-vos el PDF adjunt.

icona_pdf
Articles relacionats