QUI’K. DISCS I CINTES
42 ANYS DE MÚSICA I SERVEI A REUS
Per Aleix Cardona

Prop de les 6 de la tarda, d’un calorós dia de juliol, una mare, amb dues filles, entra a demanar un disc que vol la gran. Conversa amable i acostumada amb la botiguera, fet que ubica en el temps les referències musicals i les lliga en tres generacions consecutives.Poca estona després, una altra mare, ve a buscar una caçadora d’origen britànic, fidel descendent de les que es fabricaven als vuitanta del segle passat, per a un fill prou jove. La venda esdevé una crònica de sensacions sobre les percepcions dels fills i les mares respecte de productes per a uns singulars i nous, per a les altres, ja viscuts fa una pila d’anys.Gairebé fent cua, un xiquet d’una trentena d’anys busca novetats i les troba. Gaudeix de la complicitat de la venedora que furga tot buscant l’ham que manté el fil tibant i enganxat. Mentre, entra un xic, que resulta ser de l’Ebre, que ve a buscar material i troba, a més del disc, l’experiència i la facilitat comunicativa de la venedora per acabar d’explicar-li els embolics que es fa entre els discos que té i els que pensa que té i els que compra repetits. Amb tot, ben content de poder mantenir el contacte físic, manual, amb el disc.

A banda, cal comentar la presència d’encarregadors de discos, d’aquells que periòdicament encarreguen, rebusquen i plantegen propostes musicals que, al final, saben que esdevindran concrecions per poder gaudir, posseir, emocionar-se amb la música. En poca estona, l’essència de les botigues de discos, les resistents, les que han conegut el dragon khan de l’existència, es mostra al taulell, als penjadors, a l’aparador, als expositors del Qui’k de Reus (Baix Camp) sota l’atenta i atenta mirada i cura de la Cori, l’autèntica ànima d’un espai únic, d’un espai viu, d’un espai on ressona el fil musical que tothom duem a dins.

42 anys intensos posats al servei de la música i de l’intercanvi sensitiu, en el sentit més ampli, que hom pot imaginar amb la gent. Les persones que hem buscat, que ens hem demanat, que hem dubtat sobre alguna peça musical, sobre algun nom de la música d’arreu, sobre quina era la millor opció del moment. La Cori Garriga Toldrà ens obre el doll i ja no té aturador. Molts moments viscuts, però, sobretot, moltes coses sentides.

Per continuar llegint aquesta entrevista publicada a Caramella 41 et convidem a subscriure-t’hi.