«SI NO T’AGRÀ, LI CANTES UNA ALBÀ»
Per Josep Vicent Frechina
CARAMELLA 19 – PARLEM DE…

La fraseologia popular, sovint tan sòbria com precisa, resumeix perfectament el paper que reserva la tradició musical valenciana a les anomenades albaes de l’Horta: un recurs per emetre opinions davall l’embolcall protector de la melodia tradicional. Opinions que, en la majoria dels casos, se cenyeixen a l’afalac personal –de clavaris i clavarieses, d’autoritats, de la família, d’amistats, etc.– o l’exaltació dels tòpics constituents de l’imaginari popular valencià; en altres, però, aquestes opinions prenen un caire marcadament ideològic i igual es fan servir per reforçar el sistema polític i social dominant com per a qüestionar-lo. Llavors, la força expressiva de les interpretacions dota tals opinions d’un alt grau de credibilitat amb la qual cosa les albaes esdevenen un important vehicle de propaganda o de subversió.

Per continuar llegint l’article, descarregueu-vos el PDF adjunt.