EDITORIAL 40: ARA QUE TENIM VINT ANYS

Corria l’any 1998 quan tres associacions que treballàvem en l’àmbit de la cultura popular -Carrutxa, de Reus, Solc, del Lluçanès i Tramús, de l’Horta- començàrem a debatre la idea de crear una revista de música i cultura popular dels Països Catalans.

Una idea que, podem dir, queia pel seu propi pes empesa per diverses forces convergents: l’efervescència del teixit associatiu, els corrents renovadors en les investigacions etnogràfiques, la consolidació dels processos de rehabilitació nacional i cultural engegats amb les darreres raneres del franquisme, el progressiu retrobament de la societat amb la tradició popular que començava a ser percebuda com un poderós vector identitari, i, inserit dins d’aquest darrer fenomen, l’esclat de la música folk que treia la pols dels vells cançoners i reproposava els repertoris tradicionals propiciant nous espais de creativitat i de sociabilitat alternativa.

A més, aquestes forces suara descrites, amb el flux de persones i d’informació que suscitaven, dibuixaven nítidament, per primera vegada en moltes dècades, la silueta del país complet: el perfil incòmode, tantes vegades impugnat i quan no proscrit, dels Països Catalans. I el dibuix no sorgia d’un ingenu exercici de voluntarisme polític, ni fruit d’aquella catalanitat elàstica a què tantes vegades hem al·ludit i que modifica la cartografia en funció de si opera en l’àmbit sentimental o en l’àmbit polític: el traç el realitzaven els fets de forma espontània i natural.

Allò que s’estava esdevenint, doncs, era extraordinari, transcendental, i calia explicar-ho. Amb aquesta voluntat va nàixer Caramella i, des d’aleshores, amb puntualitat semestral, Gràfiques del Matarranya, la impremta de Calaceit comandada per Ricard Solana, puntal imprescindible del projecte, veu sorgir de les seues màquines un nou número de la revista.

Ara han passat vint anys i aquella aposta il·lusionada s’ha materialitzat en 40 números i vora 5.000 pàgines de música i cultura popular on han escrit tres centenars llargs de col·laboradors provinents de ben bé totes les comarques del país. Fins i tot, la pròpia dinàmica del projecte va fer necessari dotar-lo d’entitat pròpia i va sorgir així l’Associació Caramella, editora actual de la revista, que eixamplava i renovava les bases associatives de la iniciativa i l’obria a noves contribucions.

Però tot, evidentment, no han estat llums en tot aquest temps: vint anys després d’engegar l’aventura editorial, Caramella encara no ha arribat a tot el seu públic potencial ni troba els suficients anunciants per a garantir la viabilitat econòmica del projecte que continua endavant amenaçat per una vulnerabilitat endèmica.

Per això, i per celebrar l’aniversari de la manera que creiem que es mereix, obrirem una campanya de micromecenatge a través de la plataforma Verkami amb la finalitat de garantir el finançament de les tres jornades de debat al voltant de la cultura popular que hem organitzat per als propers mesos a Barcelona (23 de març), València (30 de març) i Palma (6 d’abril). Com a subscriptors i lectors de Caramella i, per tant, suports principals del projecte, us demanem que hi participeu i ens ajudeu a fer-ne difusió. Creiem que les aportacions que poden sorgir en aquestes jornades compensaran sobradament l’esforç.

Perquè, efectivament, creiem que cal debatre a fons sobre la naturalesa i el paper que ha de jugar la nostra cultura popular.

A Caramella, des de l’inici hem entès la cultura popular com una eina viva per explicar la quotidianitat que neix i es transforma des de la pròpia societat, amb el protagonisme directe d’aquesta. Teixint una espessa i sòlida xarxa entre el treball, les necessitats, la celebració, la col·lectivitat i el bon viure. En tots els àmbits.

Defensem que cultura popular és més que allò que s’etiqueta com a folklore i que la tradició ens explica però també ens emplaça i empeny a fer-la de nou cada dia. I que el context geogràfic, la memòria i les formes de manifestar-nos com a col·lectivitats marquen les nostres mirades i determinen les nostres visions.

I sobretot perquè vivim en un món on calen nous paradigmes, lligats a la memòria col·lectiva, per encarar el futur. I que sense aquesta percepció, difícilment hi haurà idees que puguen fer front al món en què vivim i tot allò que ens vinga al damunt.