«EMIGRANTS NO TREMOLEU»
Sobre algunes cançons propagandístiques del segle XIX
Per Miquel Sbert i Garau
CARAMELLA 19 – PARLEM DE…

Han estat els teòrics bascos qui ens han fet observar com la poesia de tradició oral (el bertsolarisme) és un gènere més proper a la retòrica que no a la literatura i, tot seguint Aristòtil, entenen aquesta art com la capacitat de persuasió mitjançant l’eloqüència (oral en aquest cas). Recorden que el gènere retòric epidíctic es proposava precisament influir sobre valors i creences de l’auditori. És sabut que la cançó (tant la inclosa en la categoria d’etnopoètica com la popular més mediàtica) ha estat des de sempre un instrument de transmissió de creences, de valors, d’idees…, un element, com tants altres d’índole verbal, de manipulació ideològica, religiosa o política.

Per continuar llegint l’article, descarregueu-vos el PDF adjunt.