JOSEBA TAPIA
L’herència de la «triki» en bones mans
Per Aleix Cardona
CARAMELLA 8 – AMB ALTRA VEU

Malgrat que en l’anonimat del públic ja l’havia conegut anteriorment –al CAT formant part d’Hiru Truku o a Donostia en concert d’homenatge al president Companys–, no havia parlat mai amb ell. Finalment, i gràcies a la bona gestió de l’amic Carles Belda, vaig abordar-lo, per telèfon –de fix a mòbil– a l’espera d’entrar a classe… de català! –per preparar-se per a una gira catalana que havia de dur disc a sota el braç i que es va suspendre–, a Barcelona, el mes d’abril o maig del 2002. Qui ho hauria dit! El mite per terra. I jo que em pensava que trucava a les pregoneses d’Euskal Herria, amb aquells verds intensos girant a l’entorn de trikitixes o de txalapartes –una de les debilitats incòmodes, per tòpiques, del Joseba–, entre valls només comunicades per la sonoritat de la cultura popular…

Per continuar llegint l’article, descarregueu-vos el PDF adjunt.