LA COBLA DE TRES QUARTANS I EL FRUCTÍFER INVENT DE LA TRADICIÓ
Per Jaume Aiats
CARAMELLA 17 – CULTURA POPULAR

Una consulta a Google sota l’expressió «tres quartans» ens permet accedir a més de sis-centes pàgines web. En la gran majoria dels casos, la referència consultada ens conduirà a la descripció d’una formació instrumental catalana delimitada en tres músics: un de flabiol i tamborí, un de cornamusa i un d’inxa que pot aparèixer amb diferents denominacions (tarota, xeremia, gralla o prima). Una petita part de les pàgines web –escassament una desena part– es referirà a una antiga mesura de grans o a una superfície de camps. I alguna més es referirà a un sac, a una barretina de «tres quartans» o al mal de cap i a la confusió. En moltes viquipèdies de llengües diverses (francès, anglès, alemany, neerlandès, èuscar i polonès, entre d’altres), hi figurarà la «cobla de tres quartans» com el nom d’una formació instrumental catalana, pràcticament l’única formació instrumental catalana esmentada, al costat de la moderna «cobla de sardanes».

Per continuar llegint l’article, descarregueu-vos el PDF adjunt.