ARTICLES

QUICO EL CÉLIO, EL NOI I EL MUT DE FERRERIES
Per Ricard Solana
CARAMELLA 2 – TOCADORS I SONADORS

El primer cop que vaig sentir Quico el Célio va ser en una casset casolana que em van passar uns amics, i em va sorprendre. Vaig pensar: ja era hora que a la nostra terra hi hagués algú que cantant i fent festa fos capaç de reflectir el nostre caràcter, allò que se’n diu la nostra idiosincràcia. Després he tingut l’oportunitat de sentir-los moltes vegades en directe, fins i tot el mateix espectacle repetit, i no han deixat de sorprendre’m. I això mateix li ha passat a molta gent de les Terres de l’Ebre (de la Terra Alta, del Matarranya, dels Ports…). Aquí a la nostra terra han arribat al cor de la gent i han fet el que molts créiem que s’havia de fer.

Per continuar llegint l’article, descarregueu-vos el PDF adjunt.

icona_pdf
Articles relacionats