ARTICLES

TON RULLÓ
La veu de pedra seca
Per Josep Vicent Frechina
CARAMELLA 23 – A FONS

La veu de Ton Rulló té la bellesa pètria i remota d’una barraca de pastor. Hi ha alguna cosa en la seua dicció límpida, en la seua textura una mica aiguardentosa, en la seua tessitura prominent, que ens atrapa en el seu camp de forces de forma irremissible. I no és només la seducció davant d’un timbre agraciat el que ens magnetitza. L’atracció ens apunta més endins: aquesta veu que sembla travessar el temps amb la seua eixuta calidesa, que bruneja colrada pel sol del secà, és una veu en què, d’una manera o altra, ens hi reconeixem.

I ens suscita bastant perplexitat que hom comence a constatar-ho ara, més de quaranta anys després que s’estrenara com a cantautor al si del grup La Roda de Manresa i d’una trajectòria on ha exhibit una versatilitat estilística i una capacitat de reinvenció dignes d’aclamació.

Per continuar llegint l’article, descarregueu-vos el PDF adjunt.

icona_pdf
Articles relacionats