ARA SURTO DE L’INFERN
La sàtira i els diables festius
Per Salvador Palomar
CARAMELLA 11 – CULTURA POPULAR

Un dels trets que caracteritza el ball de diables són els parlaments. Amb l’excepció de l’àrea del Baix Camp i el Priorat, la resta de balls de diables històrics –i aquelles colles que han optat per seguir aquest model– interpreta una peça de teatre de carrer que, amb diverses variants, acaba amb la derrota dels dimonis per part dels àngels. A més dels textos propis de l’argument, però, els diables reciten altres versos de caire burlesc.

També, en acabar bona part dels balls parlats tradicionals del Camp de Tarragona i del Penedès apareix un personatge que no té res a veure amb el desenvolupament argumental de la peça i que es dedica a recitar versots en què critica o ironitza sobre persones i esdeveniments propers als espectadors.

Per continuar llegint l’article, descarregueu-vos el PDF adjunt.