CARAMELLA 40

BIENVE MOYA
Folklorista, escriptor i gestor cultural
(Vilanova i la Geltrú, Garraf)

Quan parlem de la nostra cultura popular, quines imatges us venen al cap?

Em venen al cap els jocs al carrer de la meva infantesa; i a l’oïda, les cançons de la meva mare; el so i la emoció la festa, sobretot del diumenge de les Comparses del carnaval, de les matinades per festa major i les nits de vigília amb la colla, les recollides de llenya per sant Joan, els assajos de Pastorets i el dia de l’estrena, cada any pel Nadal. La coca de sant Joan menjada vora la mar, la mona de Pasqua sota els pins, la collita de flors i verd per a la catifa de Corpus, l’entaulament del Nadal, les llaminadures del Tió i les joguines del Reis… O sigui, la meva infantesa i joventut, d’on vaig extreure qui soc i ànims per dur-ho a terme. La infantesa és l’única pàtria «natural».    

A Caramella s’ha escrit alguna vegada que la cultura popular és el nervi de la societat. Hi esteu d’acord? Per què?

No sé en quin sentit es diu això del «nervi». Jo diria que és l’armari on una societat guarda els seus records i la competència per imaginar-se en els seus successius futurs.

Com creieu que hauria d’abordar la cultura popular l’escola? Té sentit que a l’escola s’ensenyi «cultura popular»?

La cultura, la popular, com la que no fora popular (l’alta?), ha de ser present a l’escola, pel fet que l’escola ha de ser part de l’espai social on l’home viu. El que no ha de constituir la cultura popular és una «matèria»a «ensenyar».

Les qualificacions de Festes d’interès nacional o Patrimoni Immaterial de la Humanitat beneficien la cultura popular del nostre país?

Crec que no tenen gaire importància a l’hora de treure’n beneficis, que només poden treure’n si la pròpia població s’ho creu. Però el reconeixement extern pot ajudar a refermar aquesta «creença».

Articles relacionats