ESPAI XOCOLAT (PALMA)
40 anys de melomania
Per Josep Vicent Frechina

A poques passes d’una de les principals artèries per a vianants de Palma, el concorregut carrer dels Oms, fent xamfrà en els baixos d’un edifici impersonal, es troba un dels temples culturals més important del país, l’Espai Xocolat, que enguany celebrarà el seu quaranté aniversari. Una veritable fita en un moment crític per a iniciatives com aquesta, assetjades pel canvi de paradigma en el consum musical i la deficiència de pensament estratègic en què s’adelita l’Administració.

En el cas de Xocolat, la conjuntura hostil contribueix decididament a fer més sorprenent l’aire ufanós que exhibeix l’espai, ben visible a través de les cristalleres que rodegen la seua integritat. Una vegada a dins, la fascinació creix per l’hospitalitat amb què és rebut el visitant: a mà esquerra, una acollidora cafeteria, amb un petit escenari al fons; a mà dreta, les prestatgeries amb els discos, un fons de catàleg fabulós i una col·lecció de vinils primorosament tractats. Fins els caixons de saldos fan goig, tanta és la cura amb què hom sembla tractar el producte. Per tot arreu es traspua una profunda i genuïna estima pel model de negoci i per l’objecte comerciat. Al front de la botiga hi ha Antoni Vives, l’erudit musical amable i discret que tothom voldria trobar en una situació així. A les màquines, però, des del seu despatx del fons, un dels think tanks de la música del país capitaneja l’aventura des de fa quaranta anys, Miquel Àngel Sancho, fundador de les discogràfiques Blau i Discmedi, promotor de concerts i brillant conversador. Amb ell recorrem els punts cardinals d’una trajectòria admirable.

Per continuar llegint aquesta entrevista publicada a Caramella 42 et convidem a subscriure-t’hi.