CARAMELLA 42

JOAN FARRÉ, CISTELLER, DE FOLGUEROLES
Per Aleix Cardona

Quan vam estrenar aquesta secció, a Caramella, sabíem que ens posàvem en un terreny ferm i segur però alhora relliscós. Ferm i segur perquè l’única manera d’abordar l’artesania i els oficis era amb projecció de futur, lluny de la folklorització i el romanticisme, entre altres qüestions perquè els oficis amb aquestes característiques, per més honorables que siguin, s’anaven acabant. Es fonien amb el pas del temps i la història. Només la utilitat real, pràctica i el seu arrelament a l’entorn i a les matèries primeres de prop els donaven sentit de futur. I relliscós perquè caldria anar fent pedagogia a cada pas d’aquesta idea, sense ferir sensibilitats i evitant la confrontació amb qui vol seguir mirant al passat enlloc d’entendre que la cultura sempre ha estat un fet de present i actiu.

Parlar amb el Joan Farré, cisteller, de Folgueroles (Osona), ens ha donat una nova empenta en aquest sentit, i ho ha fet no únicament per la seva obra sinó per la seva actitud i perspectiva, i encara per la seva aposta personal, reeixida.

Per llegir aquest article complet de Caramella 42 et convidem a subscriure-t’hi.

Articles relacionats