ISIDOR MARÍ. Tancant cercles
Per Josep Vicent Frechina

«Quina és la terra que jo més estim? / És Eivissa on he nascut…» Ho cantava Isidor Marí en el seu primer disc publicat ara fa cinquanta anys, el 1968. Encara en faltaven uns pocs per què, de la seua mà i de la de Joan Marí Moreno i Victorí Planells, descobrírem amb el primer disc d’Uc una Eivissa menys idealitzada, orgullosament pagesa, ignota i fascinant, que ens enamoraria per sempre. Pocs discs de la producció catalana coetània poden disputar a aquell seminal Uc. Cançons d’Eivissa (Edigsa, 1974) una transcendència i un impacte més gran: l’afortunada translació de les coordenades estètiques posades en boga per la contracultura folk nord–americana al patrimoni musical eivissenc, obria uns camins expressius inèdits per on transcorreria bona part del folk català posterior.

Per llegir l’entrevista “A fons” de Caramella 38, et convidem a subscriure-t’hi.