TRAGINADA
L’esclat d’un poble
Per Jordi Orell Villalonga i Miquel López Gual

Pels volts de les Festes de Gràcia de l’any 1976, en un Festival des Freginal, a Maó, en el qual es protesta per l’urbanisme a la carta del govern municipal en diversos projectes especulatius i que acaba amb diverses protestes i repressió policial, hi actuen sota el nom Traginada tres joves anomenats Paco Bagur, Ramon Saura i Joan Saura. Fan cançó protesta i passen més aviat desapercebuts. Mesos després, els poetes Pere Gomila i, sobretot, Jordi Vivet van a cercar-los perquè participin en els recitals de poesia del seu col·lectiu: Es Mussols. Ambdós sumen a l’actuació pintors contemporanis menorquins com Pacífic Camps, Francesc Calvet i Pere Pons. En aquest sentit, volen combinar la seva poesia de nova creació i alhora accessible al gran públic amb la interpretació de cançó popular tradicional menorquina, la qual representa per a ells la tradició poètica popular. Per a aquesta escomesa el trio s’amplia incorporant germans, parelles i amics i amigues que o són músics o aprenen a tocar un instrument. Així, a Paco Bagur (veu, guitarró i simbomba), Ramon Saura (guitarra acústica i veu) i Joan Saura (guitarra i veu) s’hi afegiren Artur Bagur (orgue elèctric Farfisa), Martina Garriga (veu), Catalina Garriga (veu), Josep Mercadal (contrabaix), Magdalena Pérez (bandúrria), Elena Comeche (cors), Lluís Reynés (percussió) i Maria Pau Bagur (veu i flauta).

Per llegir aquest article complet de Caramella 43 et convidem a subscriure-t’hi.