LA TARANTA È VIVA E NON È MORTA
Vells i nous camins per la tarantel·a
Per Josep Vicent Frechina
CARAMELLA 12 – AMB ALTRA VEU

«La taranta è viva e non è morta!» crida embogit el jovent d’un rave party amenitzat a ritme de pizzica electrònica en una nau d’un polígon industrial a les afores de Lecce. I difícilment podríem trobar un exemple més contundent de la inversió simbòlica, del capgirament semàntic, que ha forçat l’actual redescobriment de la tradició en els usos i costums tradicionals. Allò que abans connotava una desesperació existencial crítica que l’exorcisme de la dansa contribuïa a aplacar, avui apel·la a l’orgull de la meridionalitat: som del sud i ens envanim de ser-ho. Allò que abans implicava un dolor pregon, avui és sinònim de festa disbauxada.

Per continuar llegint l’article, descarregueu-vos el PDF adjunt.