A CALAF, CAL MACARRÓ!
Crònica d’un compromís carregat de futur
Per Aleix Cardona
CARAMELLA 20 – ASSOCIACIONS

En una societat reglamentarista, el control substitueix el sentit comú i la normativitat qualsevol expressió col·lectiva i espontània. És una societat més avançada, moderna, cosmopolita i progressista la que no deixa cantar i tocar en un bar? O és, simplement, la mostra d’una involució integrada en el més profund de les ments de la classe política, poruga i impotent davant el dia a dia arrelat en la història i la lògica més elemental de qualsevol col·lectivitat? Prohibir la música en directe a Cal Macarró, a l’Slàvia o a… és només la prova fefaent que a casa nostra hi ha dos móns, el de la gent i el de l’Estat i els seus polítics, cada cop més allunyats, distanciats, potser ja del tot irreconciliables.

Per continuar llegint l’article, descarregueu-vos el PDF adjunt.