ARQUITECTURA, CULTURA I NATURA
Per Salvador Palomar i Ferran Sugranyes
CARAMELLA 18 – PARLEM DE…

El fet d’apropar-se a l’arquitectura popular suposa, un cop més, copsar la globalitat d’un patrimoni que integra els recursos de l’entorn natural, els coneixements pràctics i les tècniques pròpies de cada cultura, tots ells transmesos, generació rere generació, i des de l’avior, de manera oral –poc rastre trobarem d’ells en l’obra escrita.

L’arquitectura, com a component d’un paisatge que sempre és resultat de la interacció entre natura i cultura, evidencia la presència humana en el territori i el seu treball de transformació del medi per fer-hi possible la subsistència de les persones. Així, l’arquitectura preindustrial, en emprar els recursos immediats per donar resposta a les necessitats diàries, ens possibilita d’endinsar-nos en el coneixement de les formes de vida del passat, alhora que ens aporta testimonis valuosos dels usos del territori.

Per continuar llegint l’article, descarregueu-vos el PDF adjunt.