ELS APLECS ANARQUISTES
Per Dolors Marín Solvestre
CARAMELLA 21 – PARLEM DE…

El poeta anarquista Felip Cortiella, en aquest poema, explica com els anarquistes es reuneixen en plena natura a somniar la societat futura. Una societat molt lligada al medi natural al qual acudiran sovint tots els seus dies de festa en fontades fraternals, fugint del control urbà.

El sentiment laic i panteista d’amor a la natura és una constant dins de la cosmogonia dels anarquistes. La ciutat es revela per a ells com l’instrument de la dominació per part dels burgesos. La fàbrica, que usurpa l’espai natural, vomita les volves del carbó per les xemeneies fumejants, tal com ja les va retratar adientment l’altre poeta anarquista, Salvat-Papasseit a Humo de fábrica.

Per continuar llegint l’article, descarregueu-vos el PDF adjunt.