LA BANDA D’EN VINAIXA
A la recerca de l’espontaneïtat perduda
Per August Garcia
CARAMELLA 11 – TOCADORS I SONADORS

He de reconèixer que aquesta ha estat una entrevista peculiar. Dic peculiar en sentit positiu, perquè parlar amb l’Enric Montsant, l’ànima i veritable motor de la BANDA D’EN VINAIXA, ha estat un plaer ple de complicitats. Tot entrevistant-lo he descobert molts elements compartits: amics comuns, una manera de viure i entendre la música i la dansa tradicional molt properes, fins i tot un passat escolta –qui no ha estat escolta, que és com dir qui no ha estat kumbaià, en aquest país?

Però, més enllà d’anècdotes personals, la conversa ha fluït agradablement a l’entorn de la trajectòria d’un músic de llarg recorregut, una de les cares més conegudes i reconegudes del panorama tradicional. Contrabaixista de formació, l’Enric Montsant ha estat alhora un dels responsables que la gralla –ai, la gralla!– hagi arribat a dotar-se d’un prestigi com a instrument fora del seu bressol, al Camp de Tarragona i el Penedès.

Per continuar llegint l’article, descarregueu-vos el PDF adjunt.