LÍDIA PUJOL
«Em considero una intèrpret, no una cantant»
Per Ferran Riera

Lídia López Pujol va néixer a Barcelona el 1968. Ja d’adolescent va endinsar-se en el món de la música, però amb uns plantejaments artístics força allunyats dels que ha acabat conreant, ja que va començar cantant en anglès en grups de pop-rock que feien versions d’èxits anglosaxons.

A poc a poc, però, va anar descobrint les seves pròpies arrels musicals i, després de protagonitzar un primer espectacle amb cançons tradicionals jueves, una inesperada aventura amb el repertori medieval d’Els Trobadors i un interessant projecte de cançó d’autor amb Sílvia Comes, va decidir iniciar una carrera en solitari força sòlida en el seu plantejament, però eclèctica en les seves manifestacions, ja que ha anat picotejant en diversos estils, des del cançoner popular català fins a la música antiga, passant pel flamenc i les músiques del món i acabant —de moment— amb un disc d’homenatge a la cantant Cecilia, per posar-ne només uns exemples. Ara bé, per molt diverses que hagin sigut les característiques dels episodis que ha viscut, sempre han estat presidits per un estil personal, marcat en primer lloc per la qualitat de la seva veu cristal·lina, en segon lloc per la seva dèria interpretativa, que l’ha portada a teatralitzar les cançons dels seus repertoris, i finalment per una profunda i meditada espiritualitat a la recerca del diàleg entre cultures i creences basat en el denominador comú de la humanitat, la vulnerabilitat.

Paral·lelament, la Lídia ha treballat en altres camps expressius, com el teatre i els recitals de poesia, sense oblidar els seus compromisos socials i polítics ni les col·laboracions amb tota mena d’artistes, com ara Mayte Martín, Dulce Pontes, Idir, Jackson Browne, Santiago Auserón, Kepa Junkera, Brian Dunning (del grup Nightnoise), Miguel Poveda, Sopa de Cabra, Gerard Quintana, Dani Nel·lo, Imma Serrano, Pedro Guerra, María Hinojosa, Miquel Gil o Eliseo Parra. En escena ha estat dirigida per Sergi Belbel, Jordi Prat i Coll, Calixto Bieito i Lluís Danés. Entre els poetes que ha recitat cal esmentar Josep Palau i Fabre, Maria-Mercè Marçal, William Shakespeare, Walt Whitman, Luis Cernuda, Federico García Lorca, Jacques Prévert o Allen Ginsberg. I pel que fa a la nòmina d’escriptors, professors i intel·lectuals amb qui ha treballat, la llista també és llarga: Marina Garcés, Albert Lladó, Esther Vivas, Albano Dante, Marta Sibina, Itziar González, Teresa Forcades, Arcadi Oliveres…

El text que llegireu a continuació és el resum d’una llarga conversa de tres hores i mitja en què la vocalista va fer un exhaustiu repàs de la seva trajectòria, que comença fent referència a la mínima existència d’antecedents familiars vinculats a l’especialitat artística que ella, sense saber ben bé ni com ni per què, va escollir. O potser va ser a l’inrevés: és la música qui va triar-la. Com un miracle d’aquests que tant li agraden.

Per llegir aquest article complet de Caramella 45 et convidem a subscriure-t’hi.