L’OBRA DEL CANÇONER POPULAR DE CATALUNYA

La Generalitat de Catalunya ha declarat el 2022 Any del Cançoner Popular de Catalunya per commemorar els cent anys de l’inici, el 6 de gener de 1922, d’un dels projectes més importants que ha tingut aquest país, l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. L’any commemoratiu està comissariat per Jaume Ayats i ha desplegat tot un seguit d’activitats de documentació, recerca i divulgació que majoritàriament es poden consultar en el seu web. Aquest dossier de Caramella és fruit de l’acord amb la DG de Cultura Popular per divulgar i oferir al públic una visió del que va significar el projecte per a la cultura popular, un projecte únic en el seu temps, i només comparable per la seva extensió i qualitat al que van suposar obres com el Diccionari Català-Valencià-Balear per a la Lexicografia i l’Onomasticon Cataloniae per a l’Onomàstica, com va fer notar l’estudiós que millor el coneix, el pare Josep Massot i Muntaner. De del consell de redacció de la revista Caramella hem volgut fer un dossier que no només ressenyi la importància d’aquesta empresa cultural des d’una visió crítica, sinó que també vol analitzar quina ha estat la continuïtat d’aquest llegat que avui en dia podem trobar en diferents expressions.

A continuació us llistem el sumari d’articles que s’inclouen en el dossier sobre «L’Obra del Cançoner Popular de Catalunya». Si els voleu llegir, us convidem a subscriure-us a la revista. Ho podeu fer, clicant aquí.

Sumari

Presentació. Carme Oriol
Les cançons no recollides. Jaume Aiats
Josep Massot i Muntaner. Restaurador de l’OCPC. Salvador Rebés
El treball de camp en l’OCPC. Gianni Ginesi
El mapa de les missions de l’OCPC
La recerca en un poble de la muntanya de secà. Salvador Palomar
Després de l’OCPC. Anaís Falcó
Cançons d’avui, cançons d’ahir (El Càntut). Albert Massip i Lluc Solés
Eivissa i Formentera en els Materials de l’OCPC. Isidor Marí
Baltasar Samper i l’OCPC. Amadeu Corbera
La fotografia en l’OCPC. Marta Grassot
L’Obra del Cançoner Popular de Catalunya versus l’Estudi de la Masia Catalana. Montserrat Solà