LA PRESÈNCIA DE LES DONES EN EL MÓN DE LA DOLÇAINA I EL TABAL A PARTIR DEL SEGLE XX
Per Susana Díaz Tejedor

Si la música tradicional ha estat un món complicat per a les dones, molt més ho ha estat per a les dolçaineres i les tabaleteres, donat que era un ofici d’hòmens que anava passant de generació en generació de manera intrafamiliar. El pare dolçainer duia al seu costat el fill, que l’acompanyava amb la caixa o tabal fins que ja tenia capacitat per a tocar la dolçaina o quan el seu progenitor es feia major i el fill tabaler o tabaleter s’iniciava en la dolçaina. (…)  Entrat el segle xx, en el món de la música tradicional són pocs els exemples que tenim de dones que de manera autònoma i pròpia hagen estat nomenades com a músics i molt menys com a caps de cartell, tampoc no en trobarem noms en les representacions de festes llevat que el rol a desenvolupar fora totalment passiu i expositiu, realçant els valors de la bellesa, el saber estar, l’acompanyament…

Un article brillant i documentat sobre quines han estat les primeres dolçaineres a partir del segle XX en la tradició valenciana.

Per llegir aquest article complet de Caramella 47 et convidem a subscriure-t’hi.