ARTURO GAYA
Cantant, lletrista i periodista. Membre del grup Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries
(Tortosa, Baix Ebre)

Quina és la teva experiència de la cultura popular dels Països Catalans? Quin pes té la cultura popular a la teva vida?

Des del 1992, treballo amb Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries: un projecte que ha intentat revitalitzar la idea de cultura popular en el sentit més ampli que puguem arribar a entendre. Per a mi, la cultura popular és la cultura del poble i amb això estem dient moltes coses: crec que aquesta és la essència i a partir d’aquí cadascú l’estudia, la interpreta, la protegeix, la reproposa o senzillament la viu o l’escampa a la seua manera. No acabo d’entendre certes catalogacions ni afirmacions de veritat absoluta, tot i que naturalment les respecto. Ens cal també molt respecte per tothom quan parlem de cultura.

Consideres que arrosseguem una visió de la cultura popular com a representació (és a dir, com a folklore) més que com a vivència? Per què?

El folklore és l’expressió de la cultura del poble. No veig massa clar on acaba la vivencia i on comença la representació. Representar-la també ajuda a viure-la. Jo la visc i la treballo a la meua manera. No m’agrada dir què és el que hem de fer. Si cadascú fa el que bonament creu, segurament que entre tots farem molt per la cultura popular.

Com creus que hauria d’abordar la cultura popular l’escola? Té sentit que a l’escola s’ensenyi «cultura popular»?

L’escola pot fer molt i ha fet molt per la cultura popular. Pot ensenyar, per exemple, a fer panellets mentre a la televisió es promou vestir-se de zombi per Tots Sants. Ara bé, cal anar en compte en ensenyar ‘cultura popular’ i dir què és i què no és. Quan hi ha intervencionisme pot posar-se en perill l’essència. M’agrada la vitalitat, l’evolució, les influències, la llibertat absoluta… Dit això, vull afegir que des de l’any 1998 estic posat en un projecte formatiu: va nàixer com a Aula de Música Tradicional i Popular i actualment s’ha convertit en l’Aula de Músiques de la Terra, promoguda des del Centre d’Interpretació de la Jota a les Terres de l’Ebre. Tant des d’un com de l’altre projecte, sempre he intentat ser conseqüent amb el que us acabo de dir sobre l’ensenyament de la cultura popular.

És en la lluita popular, els moviments socials o l’organització cultural de base on es troben elements actuals de cultura popular?

Els elements de la cultura popular es troben a tot arreu. En els darrers anys, probablement a partir de la lluita per la defensa de l’Ebre i per la nova cultura de l’aigua, les revoltes i els moviments socials han fet us d’aquests elements. Però en trobem també en molts àmbits de la societat. La reivindicació n’és un, però també ho és la celebració. El folklorista tortosí Joan Moreira parlava de tres àmbits: la festa, el treball i el culte (xalant, treballant i pregant). Actualment la societat ha canviat molt però la cultura popular segueix present en molts àmbits i un d’aquests és evidentment la lluita.